DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

El repòs a Joubert

Deixa un comentari

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Si hi ha un lloc que m’agrada de Jozi és el Joubert Park. És un espai verd al costat mateix de la Johannesburg Art Gallery, la Jag, que descongestiona el conflictiu trànsit de persones i vehicles del down town. Acostumo a entrar-hi per dinar i descansar d’aquest tràfec quan visito la zona de Bree o Market i m’hi passo ben bé dues hores asseguda a la gespa veient passar la vida. M’agrada.

És el repòs del Jozi negre. Ni un blanc en tots els dies que hi he anat. Ni tampoc indis. Pel que he vist el parc és un punt de trobada d’amics i un lloc on les parelles mostren petits gestos d’amor però res a veure amb les escenes que pots trobar-te a la Ciutadella. Aquí, pel que he vist, ni blancs ni negres ni coloureds abunden les mostres d’afecte. Però aquest és un altre tema.
Aquí la gent seu i s’estira a la gespa encara que sigui amb les seves millors gales. Joubert és vida, color i menjar. Sovintegen els que venen carmels, fruita a peça, begudes, gelats i polos i fins i tot ous durs que pots condimentar al teu gust. Sempre que veig algun d’aquests venedors en acció penso en la postguerra, quan era un luxe llepar UN carmel o menjar una taronja.
Es conserva el vell ofici de retratista. Són fotògrafs oficials del parc que estan a les entrades o pregunten als grups i les parelles si es volen fer una foto. Jo que sempre vaig amb una càmera al bolso com si fos la cosa més normal del món me n’adono que sóc una privilegiada i que el món del facebook, l’instagram i tota la mandanga en la qual estem tan a gust no és la majoritària al món, encara que ens ho sembli. Fa gràcia veure les parelles posen per a la foto, com si fos una estampa dels nostres avis. Però la tecnologia ha arribat i encara que alguns fotògrafs van vestits amb uniforme i gorra de plat, porten càmeres digitals i amb la mini-impressora que tenen lliuren la còpia de la foto uns minuts d’haver fet el clic.
El parc és un bon lloc per veure l’escena de la manta-cotxet.

És cert que al Joburg negre hi ha molta canalla però ni un cotxet infantil. No s’estila dur a la criatura pujada en un artilugi amb rodes i les mares –no he vist ni un sol home- opten per carregar el nadó a l’esquena lligat amb una manta, encara que en algunes ocasions n’hi ha que el duen enganxat al pit amb el mateix sistema. I quan dic manta, vull dir, com la manta Paduana o Reig, el rey de las camas.

No sé a ple estiu com s’ho faran però les setmanes d’hivern i les de primavera que he passat el nen en qüestió quedat literalment enterrat sota aquell tros de gènere suau i molt calorós quan a l’exterior el termòmetre marca uns 25 graus centígrads. Pateixo per molta de la canalla perquè dubto que allà dins tinguin prou aire per respirar.

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s