DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

‘Y gritas, taxi!’

1 comentari

I com Los Angeles, el transport públic és força deficitari a Jozi. És cert que hi ha una quantitat tremenda de mini-furgonetes que aquí anomenen taxis i que es passen el dia amunt i avall però no he trobat enlloc un trist horari o un disseny de les rutes que faciliti el seu ús. Potser és perquè els taxis els utilitzen els negres pobres, de fet, la majoria de la població de Sud-Àfrica, i els caps de setmana, jo. És una bona experiència pujar-hi en un.

Distintiu del servei de taxis

Distintiu del servei de taxis

Es reconeix que és un servei públic perquè, això sí, tota la flota és força uniforme. Són furgonetes Toyota blanques, generalment amb unes línies dels colors de la bandera nacional pintades als laterals i al darrere. Si tens sort, el vehicle no té cap ferro trencat amb què esquinçar-te uns texans nous. Però és una experiència molt recomanable pujar-hi. Tenen una capactiat per a 15 passatgers, repartits en quatre fileres al darrere i dues places al costat del conductor. Sovint quan sóc a dins penso en la de notícies que he llegit sobre el transport públic de Barcelona, que si és impuntual, car o hi ha poc civisme. No sé com deu tractar el tema la premsa local, potser l’ignora.

Aquí potser no hi ha luxe ni espai per deixar les enormes maletes i bosses que els sud-africans negres carreguen per tota la ciutat però sí que hi ha civisme. Em va sorprendre el silenci a l’interior dels vehicles que hi ha, quan t’esperes que la munió de negres es passin l’estona confratenitzant a grans crits. Res. Prejudicis.  La gent entra per una porta lateral oposada al costat del conductor i seu on pot. No sé com s’ho fan però poques vegades he vist que es molestessin mútuament per fer-se lloc a ells i als seus carregaments. Bé, sí. Si haig de ser sincera, jo sóc de les que emprenyen el personal perquè no sóc prou àgil per saltar-me tota una filera de gent asseguda sense fer-los aixecar. Molts, quan em veuen estrangera, ja s’aixequen com si ja interpretessin la meva poca habilitat.
Una cosa molt graciosa o xocant és la manera de cobrar. El conductor condueix i ja en té prou perquè hi ha molt de trànsit poc disciplinat. Els passatgers es van passant els diners del bitllet els de darrere cap en davant fins que arriben als que seuen al lloc de copilot, que ha de tornar el canvi addient. Aquest és el pitjor lloc del taxi. La meva estrena va ser precisament de cobradora i no li recomano a ningú. El taxista de què no ens mata, a mi i a un francès que m’acompanyava i que vam decidir que estaríem més còmodes amb el conductor que no compartint estretors al darrere.

Interior d'un taxi. Ni aire per respirar

Interior d’un taxi. Ni aire per respirar

Error. La primera i última vegada, a no ser que sigui per causa major. Jo només veia bitllets i la del darrere que m´anava dient ‘un’, ‘tres deu’, i entre que no l’entenia i no donava a l’abast vam causar un daltabaix al taxi i el taxista es va acabar emprenyant i agafant la caixa dels diners. Mai més, ja ho he dit.
La particularitat del servei és que fa més o menys de taxi dintre de la ruta marcada que té. Només té com a parades fixes l’origen i el final però entremig el conductor para a discreció i demanda de l’usuari que està dins o que hi vol pujar. De fet, pel carrer es van sentint contínuament les botzines que adverteixen els possibles clients que hi passa un taxi. El problema és per al conductor que va al darrere dún taxi i ha d’estar constantment pendent de les seves parades.

Parada de taxis, a Cresta

Una altra cosa que s’ha d’aprendre ràpid són els signes que fan servir per agafar un dels taxis. En tenen de diferents en funció del lloc o la direcció on volen anar. Per exemple, dels suburbis, és a dir, tots els barris que no són el downtown, al centre has de mostrar l´índex cap a munt, un dit que hauràs de baixar assenyalant el terra quan vols fer el camí de tornada. Per anar a un suburbi que es diu Orange Farm has de fer com si tinguéssis una taronja a la mà.
Una recomanació que m’ha fet la gent local, sobretot dones, és que mai mai pugi en un taxi si només hi ha el conductor o només passatgers homes. No sé quines dades tenen sobre l’índex de criminalitat en el sector però t’ho repeteixen tant que al final intentes fer-lis cas però jo he decidit que no vull viure amb una por exagerada i acusant tothom de criminal abans d´hora i, de fet, tota la gent que m’he anat trobant fora i dins del taxi han estat més que coordials, ajudant-me a fer parar a la parada que jo vull o acompanyant-me a la meva destinació.

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

One thought on “‘Y gritas, taxi!’

  1. Retroenllaç: Un afrikaaner al Jozi negre « DeTelobisAJozi

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s