DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

La meva oficina

Deixa un comentari

La bandera multicolor de la Sud-Àfrica democràtica pretén representar la varietat de colors de pell, races, llengües, cultures, religions i creences. És cert, mira que hi ha varietats i la gent parla tranquil·lament de la seva cultura, depenent si és negra, blanca o coloured.  M’han dit que és el país africà més barrejat, no només pels afrikaaners o anglesos que van arribar per fer-se càrrec de les riqueses naturals, sinó també perquè conflueixen moltíssimes tribus negres, que jo no distingeixo ni de conya però que ells sí, i els indis que els van fer arribar per completar la mà d’obra d’esclaus.

Pel que estic veient, després de 18 anys d’enderrocar l’Apartheid les races poden treballar juntes però viuen separades. La meva oficina és una petita Sud-Àfrica. N’hi ha de tot i més o menys amb la mateixa proporció que al país. Així, tenim quatre negres, tres coloureds, una india i una blanca. Les estrangeres no hi comptem a l’staff.

Dels negres, dos viuen a Soweto, un altre NS/NC, i l’últim, al meu barri. Aquest darrer té una història curiosa. És de Moçambic, criat a Phoenix, Arizona, que en tornar dels States va venir a estudiar a Pretòria sociologia i ja s’hi va quedar. Aquí s’ha casat amb una mormona negra i té dues criatures. Dels de Soweto puc explicar que un és un activista social, que presumeix d’estimar la seva comunitat i és afiliat al partit governamental ANC, tot i que diu que prega perquè l’actual president Jacob Zuma no torni a ser reelegit.

A diferència dels negres que tenen entre 25 i 35 anys, dos dels coloureds són els jefes de l’oficina i passen dels 50. Van viure l’Apartheid d’adults i m’expliquen que no estaven autoritzats ni anar amb els negres ni amb els blancs sinó que tenien els seus llocs a les platges, per exemple. Tots tres tenen en comú una pell clara i faccions totalment blanques, sobretot les dues dones que són tia i neboda. Jo sempre els hi dic que podrien passar perfectament per mediterrànies, morenasses racials sinó fos perquè els cabells els tenen arrissats.

Grafiti per la unitat racial, a Newtown

Grafiti per la unitat racial, a Newtown

Intento explicar una mica la història. Un és el director de l’oficina, procedent de Cape Town, la regió amb més població coloured del país. Les dues dones són naturals de la veïna Zimbawe i van venir a Sud-Àfrica fa uns 20 anys i 10, respectivament, fugint de la misèria a què Mugabe sotmet el país. No obstant això, tenien un bon nivell educatiu, van anar a estudiar a Londres de joves i aquí han pogut fer carrera professional. Vull dir, que no són immigrants pobras.

Els avis de la més jove i els pares de la tia són blancs d’Anglaterra i Alemanya, respectivament, mentre que les dones diuen que són negres betum. El resultat són elles, que han creat famílies coloured, orgulloses de la seva barreja i la seva cultura. M’expliquen que els avis van arribar a Zimbawe i van fer, lògicament, bons negocis. Però en casar-se amb les negres, les famílies europees van renegar d’ells i ara les dues branques no mantenen contacte, tot i que es tenen controloats mútuament. Per la banda, de les dones, diuen rient, les seves famílies no s’ho podien creure que havien fet tanta sort d’emparentar amb blancs. Conec alguns familiars de les dues dones i realment passarien per blancs. Tant elles com els seus familiars s’han emparellat amb coloureds perquè diuen que estar amb un negre és com fer un petó a un peix, fent conya dels seus llavis prominents.

La noia d’origen indú és d’una família catòlica però ella s’ha convertit d’adulta a l’islam. El seu idioma matern és l’anglès i tot i que va vestida, de vegades, amb vestits d’aires indis de la Índia, crec que no té més relació amb el país dels seus avantpassats que el seu amor pel curry i el picant. Però ben pensat, això ho té qualsevol sud-africà que conec.

La darrera és la blanca. Més que blanca és transparent. També té una història curiosa. És de família suïssa, nascuda a Sud-Àfrica però que essent una nena van tornar a Europa. Allà s’hi va estar fins a la vintena més o menys, quan va venir de voluntària, va conèixer un local amb qui es va casar i aquí està, separada i amb tres criatures. De vegades la veig patir amb la patxorra africana que regna a l’oficina però lògicament per sobreviure ha hagut d’abandonar la seva quadratura germana perquè és de la Suïssa alemanya.

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s