DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

Petó i joc de mans

1 comentari

No sóc amiga de fer petons quan et presenten algú o fins i tot a les amistats. Però aquí sóc convidada i m´haig d’adaptar als usos i costums. El capítol d’avui el centro en les salutacions.. I això és Sud’Àfrica, aquí cadascú té la seva pròpia manera, segons sigui negre o blanc.Una cosa en comú és que la majoria, més els negres per ser justos, és que comencen moltes converses amb un “how are you?” però no és un how are you retòric, no, la gent espera una resposta i si ets una persona educada que li tornis la pregunta. Així, cada matí que em trobo amb els vigilants del pàrquing de l’oficina o em creuo amb algú a l’ascensor s’inicia el protocol.

Els negres es saluden amb un autèntic joc de mans. És una encaixada que acaba amb un refregament dels dits grossos de tots dos interlocutors. Jo em faig un embolic. Ho confesso però m’agrada veure amb la naturalitat que ho fan ells i sobretot l’última part, la dels dits. Algun cop he vist aquesta salutació entre un blanc i un negre, també però crec que no és normal entre home i dona.

Els afrikaaners, que no es caracteritzen per exhibir la seva afectivitat, es fan un petó als llavis. Només un, eh?, i sense lascívia. No és un petó que li facis a qualsevol desconegut. També tenen les seves normes. Quan coneixes algú hi ha una encaixada de mans, al més pur estil de negocis. Però passat un temps o si has congeniat amb la persona ja et pots fer el petó, que va seguit d’una abraçada, per ser exactes d’una mena de mitja abraçada amb la mà dreta. Un embolic, vaja.

Una altra cosa curiosa és l’expressió amb què sádrecen a la gent. Quan un ja té una certa edat, cap als 40, ehem, i és negre ja és apte per ser cridat amb un mama i papa, encara que no tinguis cap relació filial. Així, a les benzineres per exemple o si vols demanar una cosa a un desconegut, trenques el gel amb un mama/papa, could you help me? I tots contents. Si el teu interlocutor és indi, canvia el parentesc. Elles són auntie Tal i ells, uncle Pasqual.

En conèixer aquestes interioritats, la meva pregunta sempre ha estat la mateixa. I com ens adrecem als blancs? “Als blancs?”, respon tothom, “com madam and sir”. Ole tu.

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

One thought on “Petó i joc de mans

  1. quina raó que tens. Jo treballo a Martorell amb persones de l’Africa Negra (Senegal, Nigèria, Ghana…) i em saludem amb un què tal? com estàs? i esperen una resposta! jo a canvi, molt europea, els contesto digue’m, que vols? que necessites?… No podem perdre el temps nosaltres ni donar explicacions personals… finalment m’he adonat que nosaltres som tremendament grollers i maleducats , segons ells i segurament segons les nostres àvies.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s