DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui


1 comentari

La memòria històrica (i 2)

Després del Museu de l’Apartheid, el Constitution Hill va ser la segona parada per la ruta de la memòria històrica sud-africana. A diferència del museu que és una construcció nova, el Constitution és una antiga presó conservada que forma part del patrimoni nacional per recordar la repressió contra els negres. El centre es troba en un petit turonet a l’actual centre de Joburg però imagino que quan el 1892 es va construir com a fort estaria als afores però ara queda integrat al costat de l’animat barri de Hillbrow.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El Constitutition conserva les cel·les d’aïllament, el pati i algunes dependències on han recreat la vida dels delinqüents i, sobretot, represaliats polítics que van patir allà tortures i patiments fins el 1983. Per allà van passar Nelson Mandela i Gandhi, per exemple. No era només una presó per a negres però fins i tot aquí el tracte era diferent. Per exemple, la dieta diària per a un pres blanc consistia en el doble de proteïna, de sucre, de greix o de verdures i fruita que la que rebien els negres. Els presoners indis, en canvi, estaven al mig i tenien de vegades tracte semblant als blancs o als negres però vaja, no serien bons modals.

Els negres eren tancants al Number Four, el mòdul més trètic de la presó, mentre que els blancs els recloïen al Old Fort, a excepció de Mandela que va passar aquí una temporada abans que els traslladessin a Robben Island, davant de la costa de Cape Town. La seva cel·la conserva alguns documents personals.

A les cel·les d’aïllament els obligaven a estar 23 hores tancats. En principi, només podien estar set dies castigats allà però la realitat és que s’hi passaven mesos i alguns, fins i tot anys. Els que transgredien les normes rebien càstics corporals i deixaven de tenir els àpats bàsics i els impedien rentar-se. Es poden llegir panells amb testimonis dels presos que expliquen com obligaven als oficials negres a sodomitzar els presos penjats de les mans a través d’una finestreta o havien de fer les necessitats davant dels guardes blancs.

Els oficials revisaven les cel·les un cop a la setmana. Els presoners feien durant la setmana treballs de manualitats per passar l’estona i presentar elements ornamentals. Els guardes escollien els treballs de decoració més creatius i els premiaven, per exemple, amb una ració extra de pastís o una llesca de pa. Els presos feien figuretes amb paper maché i autèntiques escultures amb les mantes. No se’n conserven però algun exrepresaliat n’ha recreat alguna per a l’exhibició i realment es podrien vendre en algunes botigues pijes, com el Vinçon.

En el mateix recinte hi ha la presó de dones. Menys tètrica que la d’homes però amb la mateixa dinàmica de separar les recluses segons la raça. Diuen que les negres tancades per raons polítiques rebien un tracte millor que les delinqüents comunes perquè les primeres rebien visites de bisbes o advocats que més o menys vetllaven per la seva integritat. Aquí va passar una temporada la Winnie Mandela, la segona dona de Madiba, que estant embarassada del primer fill anava a visitar el seu marit i amb els anys va ser ella la que rebia al seu primogenit.

Les negres havien de netejar i rentar la seva roba i la de les guardianes, que tot i que en principi havien de pagar una misèria per aquest servei, en realitat els hi sortia gratis perquè abusaven de la seva autoritat i se’n duien la bugada neta a canvi de res.

Anuncis