DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

La ciutat del nom maleït

Deixa un comentari

Per fi he anat a Pretòria, una de les quatre capitals sud-africanes. La ciutat acull les seus del Govern i aquí es troben la majoria de les ambaixades. Johannesburg és el nucli financer. Totes dues ciutats es troben a la regió de Gauteng (la primera G es pronuncia com a una J espanyola), que suma un PIB com el d’Egipte, tot i que centenars de milers de residents viuen en condicions de miseria. A Cape Town hi ha el Parlament i a Bloemfontein, a Free State, els òrgans judicials.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Anem per feina que sempre m’embolico.  El nom prové del boer fundador, Andries Pretorius, però per a mi va associat a l’Apartheid. Recordo allò del ¨règim de Pretòria¨ quan es volien referir a alguna maldat del Govern racista i des de llavors sempre m’ha semblat un nom tenebrós. Tampoc no ajuda allò de la guardia pretoriana i l’Operació Pretòria . En fi, que Pretòria es planteja canviar de nom i passar-se a dir Tshwane,  tots som iguals. De moment estan en procés de debat i Tshwane és ara per ara la nomenclatura oficial per a la seva regió metropolitana i es pot veure aquest topònim als cotxes de les patrulles policials.

Pretòria és a uns 70 quilòmetres de Johannesburg, a uns 1.400 metres del nivell del mar (300 menys que Jozi), que fa que sigui una mica més calorosa. En dono fe. El dia que hi vaig anar feia molta calor però la visita va valer la pena perquè l’octubre i una mica del novembre és el mes del jacaranda, un arbre que quan floreix llueix unes floretes liles molt maques. N’hi ha per tot arreu fins al punt que a la capital se la coneix com a The Jacaranda City.

Hi vaig arribar, com no, en trans port públic. Primer un taxi des de casa fins a Park Station, al centre de Joburg. I d’allà vaig agafar el Gautrain, (es pronuncia amb J casetellana) un tren modern i molt ràpid que va a l’aeroport i uneix les dues grans capitals. El bitllet em va costar a l’anada 60 rands, sis euros, i per tornar, 40. En total, 10 euros més dos dels taxis. Mitja hora per trajecte.

Volia agafar el tren de rodalies però tothom me’l va desaconsellar per motius de seguretat i vaig descartar l’autobús perquè, al·lucina vecina, és 40 rands més car que el tren, més lent i menys comfortable. Relament el Gautrain no sembla sud-africà: puntual, còmode. Un encert però que fa que pensar. Com a tot arreu es primen les inversions per a uns quants, mentre que les rodalies de Jozi són borregueros.

El viatge permet veure com urbanitzacions de luxe conviuen amb poblats de xaboles, una imatge més pròpia de la Índia que crec que seria o és impossible a casa nostra.

Confesso que vaig veure poc de Pretòria. Feia molta calor i no tenia ganes de patejar la ciutat sense rumb perquè em vaig oblidar el mapa a casa i no hi havia una oficina de turisme oberta. Allà em vaig trobar amb un conegut que té cotxe i hi vam pujar fins a Union Buildings, el recinte d’edificis governamentals, situat en un turonet. Des d’allà tens una imatge de la ciutat, del seu skyline (res de l’altre món) i del color de la jacaranda esquitxat per tot arreu. No em va emocionar per a disgust d’un sud-africà que no entén que no trobi beautiful el recinte.

El centre de Pretòria gira al voltant de Church Square, una plaça quadrada força gran, amb una escultura dels boers que van fundar la ciutat al segle XVII en fugir dels anglesos a Cape Town. De fet, la capital continua essent molt afrikaaner, i molts dels rètols estan en anglès i afrikaans.

A primer cop d’ull, i en diumenge, Pretòria és molt més tranquil·la que Jozi. Res a veure. Hi havia gent pel carrer però sense l’estrés de Joburg, sense el trànsit ferotge, sense gent atrafegada, sinó que vaig veure estampes dels pocs bancs que hi ha estaven plens de gent prenent el sol o descansant després d’una jornada de compres perquè aquí els horaris comercials són set de set dies.

Segurament el que més em va agradar és la visita al Museu d’Història Natural. Hi vaig entrar perquè tenia una hora i mitja per agafar el tren i per una curiositat museística. Dos euros d’entrada per veure un museu d’un museu. És com anar a un museu de fa 100 anys, dels primers museus, amb animals dissecats o recreacions de plàstic de dinosaures o peixos, il·lustracions antigues, vitrines d’una altra època… Jo crec que han de fer una pel·lícula ambientada allà, de por o de riure, no sé què seria millor.

Continuo enganxada a Jozi!

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s