DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

El Poblenou de Jozi

Deixa un comentari

Vull explicar una mica els barris de Jozi. El downtown, ja ho he escrit mil vegades, és el meu preferit, per diferent, ambient, gentada, vitalitat. Però enganxat al bullici dels seus carrers hi ha Newtown, del qual també soc una assídua.

Newtown agrada els locals perquè s’està remodelant i hi ha baretos i restaurants de moda que atrauen un públic que mai trepitjaria el centre. Es pot dir que el Mandela Bridge fa de pasarel·la a aquest barri que a mi em recorda al Poblenou de Barcelona però és que fins i tot comparteixen nom.

Com el barceloní, el de Jozi va ser un important nucli industrial. Aquí es van instal·lar bòviles aprofitant que el sòl argilós i majoristes. M’imagino que seria un continu d’anar i venir de gent i transport però la vitalitat industrial es va anar apagant i el barri, com el del Poblenou, el van deixar deteriorar fins que ja només quedaven els que no podien permetre’s una altra zona.

I també com va passar al Poblenou, ara l’Ajuntament de Joburg desenvolupa un pla per rentar-li la cara al barri i mantenir i recuperar els edificis antics com a patrimoni de la ciutat. Poc a poc, amb inversió s’han obert noves places i s’han obert equipaments culturals fins convertir la zona en un barri cool. A mi m’agrada perquè hi ha poques coses que no m’agraden i, com diu la meva amiga Lola, sóc eclèctica o no tinc criteri. Total, que m’agrada però no hi he trobat l’ambient intel·lectual o alternatiu que tothom diu que hi ha. És cert que ENCARA no hi he anat de nit. Imperdonable.

Els museus dels Treballadors i el de l’Àfrica, el de la Cervesa són atraccions de dia, diríem, mentre que el Market Theatre i els locals de restauració són per als noctàmbuls. Els dos primers museus i el teatre aprofiten edificis antics i remodelats, cal dir que amb força encert.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

El de l’Àfrica i el teatre són en un antic mercat, amb estructura de ferro i maó vista, porta per porta, i els dels Treballadors aprofita les cases dels capataços i els empleats d’una empresa per fer un repàs de les condicions dels treballadors de fa un segle o menys i permet mostrar les habitacions i les dutxes.

El Museum Africa té certa gràcia, tret de l´espai dedicat a la geologia, que no em va interessar gens. Fa un repàs des de la prehistòria fins a les lluites contra l´Apartheid i la igualtat social del col.lectiu gai molt emotiu, amb plafons explicant històries de gent valenta que va intentar plantar cara a un règim no només masclista sinó ultraconservador.

Fins el 12 de desembre hi havia una exposició sobre com la música dels negres ha  influït en la creació del rock, soul, jazz, salsa o rap. La mostra em va captivar, tant pel contingut, jo que la meva cultura musical es redueix als meus i punt, com per la presentació amb vídeos musicals i explicatius sobre com la música va ser un instrument, com passa arreu, contra l´Apartheid. Allà hi havia des de Nina Simone i Jimi Hendrix a Miriam Makeba, que va haver d´exiliar-se als Estats Units, així com totalment desconeguts per a mi com Ben Sharpa, Hugh Masekela al costat de la força de la Celia Cruz o l´entranyable Compay Segundo. Només un retret. Ja que es tractava de les influències negres, perquè el comissariat de la mostra no ha inclòs el grandiós Santiago Auserón o el seu amic Juan Perro, que sempre s´ha caracteritzat per submergir-se en les arrels negres de la música. Serà la visió de la fanàtica que porto a dins però ja no els hi costava posar-lo al costat del Elvis Presley, únic blanc que hi vaig veure. Absència total del negre que més discos ha venut, fins i tot un cop mort continua acumulant rècords, Michael Jackson.

No lluny del museu hi ha l’Oriental Plaza, un centre comercial recomanat a totes les guies de la ciutat amb fama de barat i de trobar tot el que es busca. N’hi ha oferta per parar un tren tot i que abunda la moda india de colors llampants que dificulta posar-se aqueta roba descontextualitzada. El millor, per a mi, les samoses, molt barates i gustoses.

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s