DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

Els europeus sou uns bruts

2 comentaris

Tenir contacte amb altres cultures i races facilita que es trenquin alguns tòpics però alhora te n’adones que ningú s’escapa de construir una imatge col·lectiva de l’altre. Jo, per exemple, he hagut d’esborrar la foto que m’havia fet dels negres sorollosos. És cert que, en família, poden tenir un to de veu alt però en un lloc públic,  com el centre comercial o el taxi, no se sent ni una mosca.

Però el què realment em va sorprendre és que els sud-africans ens consideren uns bruts als europeus. El món al revés. El primer contacte que vaig tenir amb aquesta creença va ser just aterrada. L’encarregada de fer les orientacions d’arrivada dels participants en els programes d’intercanvi insistia als europeus que, si us plau, es dutxessin cada dia. La recomanació em va deixar patidifusa però un cop ja habituada he tornat a sentir aquesta cantarella ja no com a receptora del missatge sinó com a simple oeint. La mateixa dona no es cansa de repetir entre els adolescents que passaran un any escolar amb famílies locals que no li tinguin por a l’aigua, que passin diàriament al menys un cop per la dutxa i es canviïn de roba. La professional s’esforçava en assenyalar que els africans i els negres en particular són molt nets.

Jo al·lucinava, ho admeto, tot i que després he viscut en les meves pròpies carns que és cert, que hi ha molts europeus rossets del nord d’Europa que són mandrosos no només a l’hora d’obrir l’aixeta cada matí sinó per canviar els llençols o els draps de cuina. Fa poc vam tenir un problema amb un adolescent francès, a qui la seva família d’acollida va rebutjar, entre d’altres coses, perquè es negava a dutxar-se cada dia. Amb aquests casos es fa difícil desmuntar el tòpic.

Però el que m’ha fet escriure aquesta entrada és una conversa amb la meva amiga Mary, que em va convidar a casa seva, a Kempton Park. Ella, molt generosa i africana com és, em va obrir les seves portes, em va portar a la festa d’aniversari d’un nebot seu i de la seva filla i com ja es feia tard em va dir de quedar-me a dormir. Reconec que jo tinc molt interioritzat allò de no molestis més del compte que ens ha inculcat la meva mare. I per no donar-li més feina amb tovalloles no em vaig dutxar al matí següent. I li vaig donar peu a posar-nos a parir a tots els europeus. Ella té alguna experiència perquè ha acollit diversos estudiants.

La Mary m’explicava horroritzada que els europeus no es dutxem cada dia i que només llevar-nos esmorzem sense haver-nos rentat ni les mans o que rentem els draps de cuina a la mateixa bugada que la nostra roba.

¨Nosaltres els negres¨, dèia la Mary, ¨som nets perquè hem viscut en llocs molt petits amb molta gent¨. I explicava el seu cas. Els seus pares i els set germans vivien en una modesta casa amb tres habitacions (que no dormitoris) i allà la cuina i el menjador durant el dia acollien els llits dels fills durant la nit. Amb aquest panorama, la família s’havia de llevar ben d’hora per recollir tots els matalassos, tornar a recuperar la cuina per fer l’esmorzar, rentar-se per anar a treballar o l’escola. ¨Hem de ser nets a la força¨, conclou la meva amiga.

En la nostra defensa europea jo li revatia que per ser net no cal malbaratar l’aigua com fan ells. Si es continua mantenint l’actual consum el 2025 Sud-Àfrica patirà restriccions, auguren les previsiones. Dono fe que malgasten aigua, que no tenen manies en  deixar aixetes obertes o en banyar-se enlloc de dutxar-se.

La mateixa dona que s’encarrega de les orientacions dels estudiants europeus que arriben a  Sud-Àfrica fa la xerrada als sud-africans que van a Europa. Al·lucinant les seves paraules. Recordo les advertències que els va fer als nois que anaven a Itàlia. “Mireu què fa la família perquè allà no es dutxen cada dia”, els va dir com a gran consell abans d’embarcar cap a Roma. Els nois estaven preocupats perquè estarien uns mesos sense poder-se banyar, omplint la banyera amb litres d’aigua. De fet, en aquella taula jo era l’única que preferia la dutxa al bany.

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

2 thoughts on “Els europeus sou uns bruts

  1. Fantàstic!!! M’has fet riure, Marta…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s