DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

Festius civils

Deixa un comentari

Sud-Àfrica és el país del Rainbow, de l’Arc de Sant Martí, perquè la població és tan variada en colors, religions i cultures que potser és per això que el calendari de festes s’allunya una mica de sants i celebracions religioses. Tot i que en honor a la veritat, són public holidays Setmana Santa, Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any, celebracions evidentment cristianes. Però més enllà d’aquests dies religiosos, els festius honoren fets i gent tan variada com el Patrimoni, la Família o la Llibertat. M’encanten, sincerament perquè han sabut donar un caràcter merament civil allunyant-se de la religió, i això que, per altra banda, és una societat plenament identificada amb Déu i l’Església, en qualsevol de la seva presentació.
La primera d’aquestes festes que vaig viure va ser la del Dia Nacional de les Dones, el 9 de juny. Em va sorprendre perquè el dia abans la gent ja et desitjava que passessis un bon dia, No crec que tingui un caràcter gaire reivindicatiu, com el 8 de març nostre, i això que aquí el paper social de la dona és molt pobra. Els blancs diuen que els negres les tracten gairebé com a esclaves sexuals i per netejar la casa i cuidar els fills i els negres acusen els blancs de no tractar-la prou bé. En tot cas, la dona, com a gairebé tot el món, perd el congnom quan es casa per adoptar sense cap problema els del marit, i fins i tot renuncia a la seva cultura i llengua per fer seva les de la família política. És el cas de la meva amiga Mary, una xhosa molt guerrera de Soweto que parla zulú els seus dos fills i admet que ara se sent una zulú més només pel fet d’haver-se casat amb un d’ells. No sé què deu passar entre els blancs però em temo que l’afrikaaner es casa amb afrikaaner i anglès amb anglès. Però conec un cas curiós que explica com es deixa de ser d’una cultura per passar a formar part d’una altra. Un afrikaaner de congnom Buckingham m’explicava que la seva família era anglesa fins fa un parell de generacions. El seu avi va enviudar tenint ja el seu pare molt petit i es va casar amb una afrikaaner, que de cap de les maneres volia renunciar a les seves arrels i al final el Buckingham va passar a parlar afrikaaner amb els nous fills en comú i amb el que havia tingut amb l’anglesa. I ara els Buckingham són plenament afrikaaners.
Curiós també és l’Heritage Day, el 24 de setembre, que s’ha rebatejat popularment com el Braai Day. És a dir, tot i que oficiament és el dia del Patrimoni i l’herència cultural diversa del país, els sud-africans han aprofitat que ja comença a fer calor per celebrar gairebé l’únic patrimoni que comparteixen: la carn i anomenen la jornada com el dia de la barbacoa. L’any passat queia en dilluns i amb la meva amiga Anamari i el Martin vam aprofitar per anar a Drakensberg a un festival de música folk i tothom al càmping tenia la graella a punt per fer la brasa. És una tradició molt popular i a mi m’agrada especialment.
Li segueix el Day of Reconcilation, el 16 de desembre. Tenen molt per commemorar després d’anys i segles que la majoria de la població no tingués drets polítics ni cívics. En acabar l’Apartheid es va muntar una comissió per a la reconciliació i durant anys van desfilar víctimes i botxins per intentar perdonar i fer-se perdonar. No he vist jo que hagi funcionat i 20 anys després sincerament els hi cal una segona transició perquè encara que l’altre dia em deien que tots estan molt més còmedes que fa uns anys, el cert és que hi ha desconfiança i retrets mutus. Dues dècades és molt poc per curar ferides.
Quan a Europa celebrem l’arribada de la primavera, el 21 de març, a Sud-Àfrica commemoren el Human Rights Day. En aquest capítol també tenen molt camí per recórrer. Sense anar més lluny a finals de febrer del 2013 un testimoni va enregistrar amb la càmera del seu mòbil com uns policies emmanillaven i arrossegaven un taxista moçambiqueny pels carrers de Daveyton. Amnistia Internacional i Human Rights Watch denuncien els abusos policials constants. Però hi ha una altra violència més evident. La pobresa que es pot veure als carrers i els semàfors, amb gent demanant per menjar. Jo no m’hi acostumo però és cert que al final deus fer el cor fort perquè és impossible. Hi ha encreuaments on pots trobar més d’un pidolaire als quatre semàfors i això a cada carrer. És impossible.
L’abril s’estrena amb el Family Day i gairebé acaba amb el Freedom Day, el 27, la mare de Déu de Montserrat per més detall. Aquesta és una celebració estesa a tot l’Àfrica. Les antigues colònies han posat en vermell el dia que es van desempallegar de la metròpoli. No és que ara els hi vagi molt millor però la independència és el que totes les nacions persegueixen.
El Primer de Maig és el Workers’ Day i el 16 de juny el Youth Day, que com el 2013 cau en diumenge, el Govern el passa al dilluns següent.

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s