DeTelobisAJozi

Qui entengui la vida, que plegui

Jozi sí que té platja

1 comentari

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

Tornada de Moçambic. Tothom em deia que les millors platges són les moçambiquenyes i fins i tot els negres que són poc favorables a dir què és maco no s’han cansat de dir-me que hi vagi. Doncs ja tinc el cromo. Hem aprofitat el pont del Dia dels Drets Humans, just la setmana abans de Pasqua. Han estat uns dies afrikaans. Vaja, que Moçambic és a la Sud-Àfrica blanca, i especialment l’afrikaans, el que Coma-ruga és per a Martorell i per extensió tota la línia C-4 de Rodalíes. Allà no hi havia més que rossos fil d’or, tios catxes i ties guapes i quatre per quatre. De negres també n’hi havia. A les cuines, rentant plats i treballant per als blancs.
Però vaig per pams. Jo també hi he anat amb tres amics afrikaans. Ho va preparar tot l’Abri, un amic de l’Anamari que viu a Pretòria però és originàriament de Cape Town. Ja el coneixia però aquests dies lògicament m’ha donat temps a conèixer-lo i a saber que també és una Abripèdia perquè li agrada la història i la música i ens ha amenitzat les vetllades amb anècdotes diverses.
Vam estar a Magabone, el punt més al sud, just a la frontera. Si algú em llegeix i té la intenció de cruear per aquest punt fronterer ha de saber que els 60 euracos que et cobren per la visa són fàcilment evitables. Jo vaig pagar religiosament però ni per entrar ni per sortir de Moçambic ningú em va mirar la cara. No sé a d’altres punts però si tinc la sort de tornar-hi aviso que no penso fer més el primo perquè a més crec, n’estic segura vaja, que el funcionari de torn es va quedar amb els 650 rands perquè no em va posar ni el visat. Avisats esteu.
Per anar vam fer nit a KwaZulu Natal, en una guest house molt mona. Llàstima que només ens donés temps de prendre dues ampolles de vi que l’Abri portava al cotxe. De fet, cada una de les quatre nits que hem passat junts ens hem begut dues ampolles de vi sud-africà molt bons i no necessàriament dels més cars. D’aquí ja vam fer via directa cap a la frontera de Ponta d’Ouro. No em deixa de sorprendre que tret de les quatre grans capitals el país, Sud-Àfrica, sigui encara molt rural. Et trobes les imatges típiques de gent carregada amunt i avall, asseguda a l’ombra d’un arbre esperant l’autobús o comprant en els mercats de carrer. He vist misèria però com em deien al cotxe, dintre de tot, supera la mitjana de la resta de l’Àfrica. No serà cap consol perquè mentre vèiem nens sense sabates carregats amb galledes d’aigua o feixes de llenya al cap, nosaltres parlàvem del proper cotxe que es comprarien o de les vacances de Nadal que preveuen passar a Tailàndia. Això és la vida. Uns tant i d’altres tan poc. I jo, de notària.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.


Malgrat tot, creuar la frontera i topar-se amb la realitat d’un país que fa dues dècades va sortir d’una guerra civil de 20 anys que va deixar-lo endarrerit i pobre. Deien els meus amics que cada cop que hi venen troben una mica de millora però molt, molt lenta. De fet, mirant un mapa te n’adones que hi ha poquíssimes carreteres. Nosaltres hem fet un minúscul tros però no n’hem trepitjat ni una i hem anat sempre per pistes de sorra, de sorra de platja, com si fos el París-Dakar. I d’aquí la quantitat de 4×4! Amb tot, a escassos metres de la frontera vam quedar embarrancats i sort d’una família que ens va veure i es va apiatar de nosaltres i amb una corda va fer d’atracció.
Vam anar de càmping en una reserva marítima. Però ens hem de treure del cap la imatge de la Ballena Alegre o el Pi Gros. Aquí són uns professionals del campisme. Primer, van amb uns supercotxassos on hi cap la casa sencera. Veies a xavals de 20 i escaigs conduint uns mamotetros que a mi, em feia vergonya aliena. Després, el càmping en sí té a la teva disposició servei. Tu vas en la teva roulotte o al superbongalow i si pagues pots llogar un negre o una negra que et fa les feines de la casa, des d’anar a buscar la llenya, fer la braai, per descomptat que parar i desparar taula i rentar els plats. No tinc cap foto perquè sempre que els veia no tenia la càmera a punt però eren fàcilment reconeixibles perquè els vesteixen amb un peto de color groc amb unes lletres grans negres de Casual Worker. I mentre els senyors dinaven ells estaven assegudets a l’ombra o petant la xerrada amb un altre col·lega. No sé si és perquè sóc negre i encara estic massa condicionada per les diferències racials però em feia molta llàstima. No sé què deuen cobrar però pots comptar que si la vida és encara més barata que a Sud-Àfrica i a la noia que ens ve a netejar li paguen per dia uns 120 rands (per dia no vol dir per hora), fem càlculs.
El càmping té una cuina comuna on amb moltes neveres com les dels supermercats, els campistes deixen el seu menjar. Aquí també es nota que no era el primer cop que venien, com era el meu cas. No hi ha cap botiga per comprar així que la gent portava des d’ous a butifarres, arròs i pasta i la seva cafetera a l’estil Nespresso. Els més previsors duien la seva pròpia coberteria però nosaltres no dúiem res i vam fer servir coberts, paelles i tasses del càmping, que molt amablement rentaven després dues negres molt simpàtiques. En aquesta banda de la frontera, els negres són zulús també però per aquelles coses del colonialisme parlen portugués i per les altres de guanyar-se la vida, es fan entendre força bé amb l’anglès. Cal dir que no he sentit cap rosset dirigir-se ni amb el zulú, alguns dels quals n’aprenen a l’escola, ni un trist obrigado. Moçambic és la platja de Pretòria i Johannesburg i com a tal es comporten.
L’activitat reina del càmping és el submarinisme. Jo, per descomptat, no n’he fet però l’Abri i l’Anamari sí cada dia. La temperatura de l’aigua a superfície, la que he tocat jo també cada dia, era de 26 graus. Una meravella. Crec que ni a Sant Salvador tenim aquesta temperatura a l’agost. Ara, a finals de març estem a punt de finiquitar l’estiu però Moçambic, i per exemple Durban, tenen un clima molt semblant al tropical que es nota també amb la vegetació. Les platges són dunes, amb una sorra molt clara i fina, i una catifa d’arbres arriba fins gairebé l’aigua, d’un color blau intens. És l’oceà Índic. Encara recordo un agost en què em vaig banyar a les seves aigües al Vietnam i eren tan calentes que quan vaig entrar-hi em va passar de cop la sensació que em refrescaria de l’insuportable calor ambiental. L’aigua era més calenta que l’aire, una cosa inaudita. Doncs aquí no era així però gairebé. L’últim dia de l’estada, per exemple, vaig anar a la platja a les 7.30 del matí pensant que estaria sola. M’equivocava i a més, el bany va ser deliciós.
Els meus amics deien que hi havia gent però, animalets, què sabran ells de què és una platja plena? Res, no és que podies estirar la tovallola sense molestar el del costat, és que no tenies gent al costat! La veritat és que no sé com passen els campistes el dia si no van a la platja, suposo que a les còmodes gandules que porten o al xiringuito. Nosaltres hi anàvem a sopar, peix fresc molt bo. Cada nit per uns 100 rands per cap, tenint en compte que no hi havia postres i que el vi el portàvem nosaltres per cortesia de l’Abri. Algun dia vam anar al bar d’un hotelasso a la punta del turonet que gairebé es dissimula entre tanta vegetació i jo em feia a la idea que ni estic a l’atur ni em queden sis setmanes per tornar al Pont del Diable!
En les vuit hores entre la platja i Pretòria l’Abri m’ha explicat la diferència entre boer i afrikaaner. Jo em creia que eren sinònims però es veu que no, que entre ells es diferencien. Els meus amics són afrikaans. Aquí va la classe d’història del post. Quan els holandesos van arribar a Cape Town al segle XVI es van barrejar amb francesos i alemanys i entre tots van fer l’afrikaaner, un idioma amb influències de les tres llengües originàries i del khoisa que es van trobar a la regió, el malasi de la immigració asiàtica i com no, de l’anglès que parlarien els nous colonitzadors. Quan els britànics van posar un peu a la costa van començar la guerra els dos bàndols i els boer no van acceptar gens bé això de la subordinació. Boer vol dir literalment granger i això volien ser. Uns grangers amb arrels europees. Però n’hi va haver un grup que va marxar rebotat cap a Pretòria o Free State, per exemple, i es van autoafirmar com a africans i va ser quan van adoptar la nova nomenclatura d’afrikaan, que vol dir, precisament, africà. Segons l’Abri, aquests són un grup menys conservador i més integrat al territori i els negres indígines, mentre que els que encara es consideren boers tenen unes tendències més racistes. Diu que cada cop n’hi ha menys però que ell encara coneix algun a Pretòria i Cape Town que es fa dir que és un boer. De fet, l’altre dia, vaig anar a un bar afrikaans que regenta un que parlava de nosaltres els boer (es pronuncia bur, més o menys) i va ser molt mal educat amb el Tafi, un negre de Zimbàwe que jo crec que sap que per no tenir problemes ha de fer veure que no l’importa. En aquell moment, vaig pensar que el tio utilitzava boer com a sinònim però es veu que no, que s’ajusta a la definició de l’Abri.

Anuncis

Autor: Marta

De Telobis a Jozi. Per causa o gràcies a la crisi. El canvi de deixar el meu Martorell, de moment, paga la pena i Johannesburg, Jozi o Joburg per als autòctons, m´ha enganxat des del principi. Porto aquí dos mesos i trobo interessantíssima la societat sud-africana, per la seva complexitat social i racial després de dues dècades de democràcia. L’apartheid polític ha quedat enterrat però continua latent el social

One thought on “Jozi sí que té platja

  1. Ooohh!!! Moçambiç és un dels llocs d’Àfrica on sempre he volgut anar, i no per les platges, que desconeixia que estaven plenes de rossos esculturals… No tenia aquesta imatge… Suposo que la resta del país, a l’interior, deu ser diferent, més autèntic… Això espero al menys, per si algun dia em deixo caure… Ja tornes en sis setmanes? Jo de tu ho allargaria, però et rebré amb els braços oberts i una bona birra!!!!

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s